dimecres, 25 d’octubre del 2017

Taller de jocs de lògica. Il·lusions òptiques


Aquest any, com a part de la meva docència, em toca fer un taller, que ve a ser una optativa on es barregen alumnes de primer fins tercer d'ESO. La millor part és que vaig tenir la llibertat de proposar un taller, i em vaig decidir pel Taller de Jocs de Lògica, Enginy i Estratègia. És un tema que m'agrada, crec que pot ser molt útil per desenvolupar altres maneres de pensar, i del qual tinc molt material per casa (gràcies, Marina).

Les primeres sessions del taller les vam dedicar a les il·lusions òptiques, falses percepcions i ocasions en què el cervell ens enganya. Vam veure'n diversos exemples, els vam comentar, i després vam dedicar la part pràctica a reproduir alguns dels efectes que havíem vist. Els resultats, com podeu veure en el vídeo següent. són espectaculars.


Alguns dels efectes del vídeo els vaig proposar com a repte, pensant que eren gairebé impossibles de reproduir amb els mitjans que teníem. Com gairebé sempre, em vaig equivocar. Aquesta activitat em va recordar que, si els alumnes estan motivats amb el que fan, són capaços de fer qualsevol cosa que es proposin.

dilluns, 23 d’octubre del 2017

L'aventura de Les Vinyes

Començo.

Començo el meu primer curs com a professor d'anglès a l'ensenyament públic. Començo el meu segon curs com a professor a l'ESO. Començo el meu desè any com a professor d'anglès.

I començo en una escola que no és exactament com les altres. L'Institut Escola Les Vinyes, de Castellbisbal, és una escola diferent. D'entrada, és dels pocs centres públics que ofereixen educació infantil, primària i ESO a la vegada, tot i que els equips docents estan separats. No hi ha batxillerat. Però, més important que això, és un centre que aposta per la innovació en la docència, integrat i com a referent del projecte Nova Escola 21. Treball per projectes, ènfasi en les competències, organització en equips docents en comptes dels tradicionals departaments, una relació amb l'alumnat basada en l'autonomia... 

És clar que per a algú acabat d'aterrar a l'ensenyament a l'ESO això suposa un repte important. I justament per això em fa tanta il·lusió. Què hi ha de més emocionant i enriquidor que els reptes? Un repte és una oportunitat per aprendre, per millorar, per avançar en aquest camí infinit cap a la perfecció i que porta, com a molt, i amb sort, a alguns moments de felicitat pura si un alumne et diu que "per fi començo a entendre l'assignatura", o "m'agrada que siguis el meu tutor".

Per aquestes coses em val la pena la meva feina, i pel fet de pensar que  aporto el meu gra de sorra a fer dels joves uns adults capaços de millorar el món que es trobaran quan siguin ells que l'hagin de fer girar.

El meu propòsit aquest any: mirar, escoltar, absorbir, aprendre, col·laborar, i aportar el que pugui a aquest projecte engrescador al qual em va sumar un equip directiu a qui estaré eternament agraït.

Tinc la sort, a més, de comptar amb uns companys d'equip docent fenomenals, que formen un ambient molt agradable, i cadascun amb uns trets diferents dels quals puc aprendre: l'experiència, la dolçor, la innovació, la passió, la confiança, la visió...

En aquest bloc em proposo d'explicar algunes de les experiències i activitats en les quals participi com a professor i que pensi que poden aportar alguna cosa a d'altres professors o membres de la comunitat educativa.

Començo.


Rúbriques d'un sol punt: i ara com qualifico?

En els darrers temps he començat a utilitzar, com cada vegada més professionals de l'educació, un tipus de rúbrica, anomenat rúbrica d&...