dimarts, 22 de gener de 2019

Rúbriques d'un sol punt: i ara com qualifico?

En els darrers temps he començat a utilitzar, com cada vegada més professionals de l'educació, un tipus de rúbrica, anomenat rúbrica d'un sol punt (single-point rubric), que en comptes de diferents nivells de gradació consisteix simplement en una explicació del nivell màxim esperat per a cada ítem a avaluar, amb un espai per a anotar-hi les coses que s'haurien de millorar i un altre per a les coses especialment reeixides. Aquí podeu veure'n un exemple, aplicat a una exposició oral:


Aquest tipus de rúbrica em sembla molt més útil per a la coavaluació que les rúbriques tradicionals,  perquè obliga els alumnes a verbalitzar els aspectes concrets que destaquen per bé o per mal, generant una dinàmica de comentaris molt més específics que amb les rúbriques tradicionals. A més a més, com que els comentaris queden escrits, es pot fer servir el full de rúbrica per recordar, abans del següent treball del mateix tipus (en aquest cas, una exposició oral), quins elements cal conservar i quins millorar respecte a l'exposició anterior.

Amb aquest tipus de rúbrica també eliminem el principal problema de les rúbriques tradicionals: la dificultat de situar allò que valorem en un nivell concret, aquella sensació que tot està "entre aquest i aquest", sobretot quan en cada nivell de la rúbrica hi ha més d'un aspecte concret a avaluar. En la rúbrica d'un sol punt podem separar aspectes positius i negatius que en la rúbrica tradicional potser estarien en el mateix requadre.

Ara bé, hi ha un aspecte en què la rúbrica tradicional té un gran avantatge: a l'hora de qualificar, és molt més fàcil decidir una qualificació a partir d'un rúbrica en què els diferents nivells d'assoliment coincideixen amb les diferents qualificacions possibles, ja siguin numèriques o amb paraules, això que alguns anomenen -segons jo- equivocadament "qualitatives": Assoliment excel·lent, notable, satisfactori...

Amb les rúbriques d'un sol punt, la relació entre la valoració i la qualificació que li pertoca no és òbvia. Per a un docent que conegui bé les competències i la seva gradació pot ser més o menys senzill assignar una qualificació segons els comentaris de la rúbrica, però això no és així pels alumnes. Això pot fer que, si ens trobem en un ambient poc acostumat a aquest tipus de valoracions, i en què la qualificació continua sent el més important per als alumnes (i per als seus pares), es generi un sentiment que les notes es posen "a la babalà", o pitjor, segons l'opinió que el professor té de cada alumne.

Aquest any, jo em trobo en un ambient com el comentat, i he de reconèixer que no m'he atrevit a fer les qualificacions basant-me només en les rúbriques d'un sol punt. Però tampoc no he renunciat a fer-les servir, sinó que he creat un sistema doble: fem avaluació formativa/formadora amb les rúbriques d'un sol punt, i després decidim la qualificació amb una rúbrica més tradicional.

Poso aquí la rúbrica que faig servir per avaluar les diferents competències (o dimensions) en el projecte concret de l'exposició oral, un projectes de diverses hores que significa una quarta part de la nota trimestral (sí, aquest trimestre torno a fer mitjanes de competències, però aquest és un altre tema).

Veureu que no tot el que hi apareix coincideix amb la rúbrica d'un sol punt anterior:



Les parts de Oral i Slides es decideixen d'acord amb el que s'ha comentat a la rúbrica d'un sol punt, tot i que per qualificar he ajustat més els graus d'assoliment el que diu la documentació d'avaluació competencial.
El punt de Tractament de la Informació l'avaluo jo, conjuntament amb el grup, el qual tenia com a referència una base d'orientació que indicava els passos del procés a seguir.
El punt de Treball Cooperatiu es qualifica en el moment d'avaluar el procés de treball, després d'utilitzar una altra rúbrica d'un sol punt, que és la següent:


Part de les diferències entre el que hi ha a la rúbrica d'un sol punt i la rúbrica tradicional, en alguns aspectes a avaluar, es deuen al fet que la rúbrica d'un sol punt està pensada per a coses que poden avaluar els alumnes, i l'altra incorpora elements que avalua el professor. Tot i això, després d'haver fet les valoracions en autoavaluació i coavaluació, difícilment els alumnes discrepen de la qualificació que acaben obtenint en cada competència.

Segur que el mètode que faig servir és molt millorable, però m'ha servit de compromís entre la meva idea de qualificar al mínim possible i les expectatives d'un alumnat molt encarat a la qualificació. Seguirem millorant.

Espero que aquest acte de desfogament personal pugui servir com a idea si algú es troba en una situació semblant a la meva. Podeu aprofitar les rúbriques que vulgueu, i modificar-les com vulgueu. I si no, disculpeu per la llauna.

Cap comentari:

Publica un comentari

Rúbriques d'un sol punt: i ara com qualifico?

En els darrers temps he començat a utilitzar, com cada vegada més professionals de l'educació, un tipus de rúbrica, anomenat rúbrica d&...