divendres, 7 de setembre del 2018

Avaluació per competències o dimensions (I): com i per què?

El passat mes de juliol es va publicar l'Ordre que modifica l'avaluació en l'ensenyament secundari obligatori (ESO). El principal canvi és que l'aprenentatge passa a avaluar-se mitjançant el grau d'assoliment de les competències dels diferents àmbits, i un altre canvi important és que les notes numèriques (almenys, les finals) són substituïdes per un grau d'assoliment: No Assolit (NA), Assoliment Suficient (AS), Assoliment Notable (AN) o Assoliment Excel·lent (AE).

El segon canvi, per si sol, no tindria gaire sentit: el professorat decidiria que una nota final de 5-6.5 equival a AS, un 6,6 a 8,5 AN, etc. Però té tot el sentit si s'observa la filosofia de l'Ordre, que comentaré una mica més avall.

El canvi vertaderament important és el primer: l'ordre indica que el que cal avaluar és el grau d'assoliment de les competències treballades, i no pas uns coneixements concrets recitats tal com s'han memoritzat. Perquè s'entengui: en anglès, cal valorar si en una redacció o una conversa l'alumne sap utilitzar correctament els temps verbals (entre d'altres coses), i no pas si en una pregunta d'examen sap omplir els buits amb la forma correcta del Present Perfect.

Això vol dir que, a l'hora de crear una activitat que pugui ser avaluada, cal saber quina competència o competències volem avaluar. I hem de pensar activitats que serveixin per aprendre i millorar aquestes competències. Això, a la pràctica, significa canviar què ensenyem, com ho ensenyem, i com ho avaluem. A més a més, l'Ordre indica que l'alumnat ha de ser partícep de l'avaluació, mitjançant l'autoavaluació i la coavaluació.

I tot això, per què? Llegint la introducció de l'Ordre, veiem la filosofia que hi ha al darrere: l'avaluació ha de ser eminentment formativa (orientada a guiar l'alumne en un procés de millora) en comptes de qualificadora (per indicar un nivell assolit, en relació a les expectatives o la resta d'alumnat). Per fer això, l'eina principal han de ser els comentaris guia, en forma de retorn o retroalimentació (feedback), i la implicació de l'alumnat en l'anàlisi del ser procés d'aprenentatge.
En aquest sentit, les notes sobren. Tal com han demostrat alguns estudis, quan l'alumne és avaluat amb comentaris específics de millora progressa més que quan és avaluat amb una nota, i també més que quan és avaluat amb comentaris i nota. La qualificació s'ho menja tot. El primer que mira un alumne quan li retornes un treball amb comentaris i nota, és la nota. La segona cosa que miren és la nota del company. I sovint ja no miren res més.

Encara més, l'Ordre indica (recorda) que cal avaluar "tenint en compte els ritmes i les potencialitats de cadascú." Això és molt complicat de fer amb les notes numèriques, si no és fent trampes.

Una altra cosa que indica l'Ordre és que cal valorar el grau d'assoliment de les competències al final del període avaluat (trimestre, curs). Per tant, quin sentit té fer una mitjana d'un exercici a principi de curs amb un altre de final de curs? Cap ni un. Aquí els números, altra vegada, perden la utilitat.

L'Ordre, és cert, no indica en cap moment que no es puguin fer servir números com a eina avaluadora, però, com veieu, rema en una altra direcció.

Aleshores, com ens ho fem per avaluar i acabar decidint un grau d'assoliment de cada competència?

La meva proposta personal és crear un registre de feedback vinculat a les competències comentades (o, per a més facilitat, i com que l'Ordre ho permet, a les Dimensions). El meu repte ara és cercar una manera fàcil d'emmagatzemar-lo per tal que sigui accessible als alumnes i a mi mateix, de manera que pugui veure tots els comentaris que he fet a un alumne referits a cada competència, ordenats per data, que em permetin determinar quin progrés ha fet i en quin grau d'assoliment es troba.

La feina sembla titànica: parlem de tenir uns 12 comentaris per alumne i trimestre mínim (3 per dimensió, en el cas de l'anglès). Comptem uns 150 alumnes de mitjana per professor, i tenim que cada trimestre hem de recollir 1800 comentaris. Impossible, oi? Són 30 comentaris al dia. Impossible? Part d'aquests comentaris poden venir dels propis alumnes i dels companys. Difícil? Amb 4 hores de classe al dia, no podem fer 30 comentaris de millora? 7-8 per classe? No dic que sigui fàcil, però...

Prometo escriure en el futur per explicar el meu fracàs, o l'èxit si es donés el cas. Desitgeu-me sort.

Per cert, si la idea no us ha semblat absolutament descabellada, podeu seguir un grup de gent al Facebook que es diuen TeachersGoingGradeless, i les etiquetes de Twitter #goingGradeless i #teachersgoinggradeless.


diumenge, 28 de gener del 2018

Jornada oberta als professionals

Uau!

En el marc de la segona jornada oberta als professionals de l'educació que ha organitzat aquest curs 2017-18 l'IE Les Vinyes, m'han donat l'oportunitat de parlar sobre la meva experiència d'aquests 5 mesos com a substitut a Les Vinyes, concretament en l'apartat d'avaluació.

L'objectiu era explicar el que havia copsat sobre com es fa l'avaluació a l'institut, especialment en el marc dels projectes, tant d'àmbit com transversals.

La veritat és que, quan vaig començar a pensar què podia dir, em van venir tots els dubtes, perquè no sabia què s'esperava que digués. Vaig fer una llista de coses que fèiem, i la teoria que hi ha al darrere, i de seguida vaig veure que allò no ho podia encabir en una xerrada de 10 minuts. Com podia decidir què era important i què no? Vaig jugar la meva millor carta: la Marina, la meva parella, que és professora amb mooolta més experiència. Li vaig demanar que m'escoltés 10 minuts per veure què li semblava la xerrada.

Després de gairebé tres hores, amanides amb frases com ara: "uf, quin avorriment!", "això ja ho sap tothom", "quina obvietat, tot son paraules que no volen dir res", "estic completament en contra d'això que dius", i coses similars, vaig poder-ne extreure algun "veus, això sí que és interessant", "ara, exemples, posa exemples", "això m'has d'ensenyar com es fa". Eureka. Tinc la millor parella del món.

Vaig eliminar el 80% del que anava a dir, vaig mirar què era el 20% que quedava, vaig decidir que hi havia 3 punts importants, i em vaig prometre que la gent marxaria de la xerrada amb aquests 3 punts per reflexionar:

1) Alavuació: menys notes i més comentaris.

2) Els alumnes poden (han de) participar en totes les fases del procés d'avaluació (decidir què s'avalua, decidir quins criteris es fan servir, avaluar, i treure'n conclusions).

3) Per a coavaluar i autoavaluar-se amb rúbriques, una eina excepcional és el complement per a fulls de Google anomenat CoRubrics (creat per Jaume Feliu, @jfeliua a Twitter) que permet fer-ho amb un formulari creat automàticament i que presenta les dades ordenades també automàticament en un full de càlcul.


Us deixo aquí el suport de la presentació per a qui el vulgui recuperar. Vull deixar clar que això no és cap document de l'IE Les Vinyes sinó una visió personal, i que les meves impressions no representen necessàriament la línia oficial del centre, sinó el que a mi m'ha semblat aprendre'n.


Rúbriques d'un sol punt: i ara com qualifico?

En els darrers temps he començat a utilitzar, com cada vegada més professionals de l'educació, un tipus de rúbrica, anomenat rúbrica d&...